http://www.estiramientos.es/
Text de la Unitat de Fisioteràpia de l'Institut de l'Aparell Locomotor de Lleida. Clínica IMAL/CP.
"No arribo amb les mans a tocar-me els peus, és que jo no sóc gens flexible" Aquesta situació assumida per molts individus com un fet normal que no té més importància ni conseqüencies, constitueix, en realitat, una agresió per a la nostra salut, ja que la flexibilitat és una caracterísitica que indica el grau d'autonomia funcional de l'aparell locomotor i la seva manca pot ser la causa de molts problemes motrius que s'agreugen al llarg de la vida.
La flexibilitat és una característica del cos humà directament relacionada amb l'amplitud del moviment de les articulacions. L'absència dels nivells apropiats de flexibilitat limita la nostra mobilitat, pot complicar l'execució de moltes de les nostres accions diàries i possibilita males actituds corporals.
A una mateixa edat de creixement de l'ésser humà existeixen diferències entre la flexibilitat dels dos sexes, en les noies és més gran que en els nois, a causa d'una major elasticitat dels lligaments, que actuen en la contenció dels moviments de les articulacions i al menor grau de desenvolupament muscular. També l'edat és un factor limitant de la flexibilitat perquè disminueix amb el pas dels anys. Però establertes aquestes característiques que podríem considerar normals, qualsevol falta de flexibilitat ha de ser tractada per prevenir les conseqüències que per a la salut de l'aparell locomotor significa no tenir la mobilitat necessària.
El cos humà es manté sobre els peus, tant quan està parat com en moviment, per un joc de forces que protagonitzen els músculs disposats en cadenes, perquè un tiri mentre els altres estan distesos. Les nostres ocupacions quotidianes ens obliguen a esforços més o menys intensos, sense poder dosificar-los, i a la repetició d'actituds, provocant sempre el mateix tipus de tensions musculars. A la llarga, i si no li donem una solució en la època de creixement, adoptem postures vicioses, que es caracteritzen sobretot per una manca d'organització equilibrada de la postura corporal.
El fet que un individu no doblegui el tronc cap endavant deixant la zona lumbar de l'esquena sense corba, o que no aixequi una cama sense que se li doblegui el genoll, lluny de ser una circumstància normal, indica una falta de flexibilitat de les articulacions deguda a una descompensació de les cadenes musculars. Les conseqüències són males postures, tensions musculars i falta de mobilitat articular, que si es manté amb el pas del temps, comportaran lessions i una progressiva degenaració de les articulacions.
En l'actualitat es recomana controlar el creixement harmònic dels infants per poder modificar vicis posturals abans que es facin automàtics. No obstant, aquelles persones que veuen reduïda la mobilitat encara poden, mitjançant la fisioteràpia, recuperar-ne una part de la que han perdut i donar un equilibri saludable a l'aparell locomotor. A molts els sorprendrà que aconseguida aquella flexibilitat que mai no havien tingut deixi de repetir-se aquella estrebada muscular de sempre, l'esquena ja no fa mal o el mal de cap produït per la tensió en els músculs de la zona cervical no torna a aparèixer, a més de prevenir l'artrosi que han patit sempre les persones grans de la familia i a la qual ja ens crèiem abocats.
Compte amb la musculació. L'equilibri de la postura corporal la mantenen les cadenes musculars que actuen de manera antagònica compensant la força exercida per una amb la relaxació de la contrària. Quan el desenvolupament d'aquestes cadenes es descompensa de manera que la força d'una és desproporcionada amb la de l'altra , o bé, quan un grup muscular es desenvolupa en massa i volum fins a limitar, per falta d'espai, la flexió d'una articulació, l'harmonia que ha de regir l'equilibri saludable de l'aparell locomotor es trenca. Per aquest motiu aquells que triïn el gimnàs com una manera de guanyar volum muscular han de tenir en compte que l'augment de la força o el volum de la musculatura ha de ser dirigida per un professional que pugui analitzar l'equilibri del nostre cos i planificar exercicis i sessions compensatòries.
A una mateixa edat de creixement de l'ésser humà existeixen diferències entre la flexibilitat dels dos sexes, en les noies és més gran que en els nois, a causa d'una major elasticitat dels lligaments, que actuen en la contenció dels moviments de les articulacions i al menor grau de desenvolupament muscular. També l'edat és un factor limitant de la flexibilitat perquè disminueix amb el pas dels anys. Però establertes aquestes característiques que podríem considerar normals, qualsevol falta de flexibilitat ha de ser tractada per prevenir les conseqüències que per a la salut de l'aparell locomotor significa no tenir la mobilitat necessària.
El cos humà es manté sobre els peus, tant quan està parat com en moviment, per un joc de forces que protagonitzen els músculs disposats en cadenes, perquè un tiri mentre els altres estan distesos. Les nostres ocupacions quotidianes ens obliguen a esforços més o menys intensos, sense poder dosificar-los, i a la repetició d'actituds, provocant sempre el mateix tipus de tensions musculars. A la llarga, i si no li donem una solució en la època de creixement, adoptem postures vicioses, que es caracteritzen sobretot per una manca d'organització equilibrada de la postura corporal.
El fet que un individu no doblegui el tronc cap endavant deixant la zona lumbar de l'esquena sense corba, o que no aixequi una cama sense que se li doblegui el genoll, lluny de ser una circumstància normal, indica una falta de flexibilitat de les articulacions deguda a una descompensació de les cadenes musculars. Les conseqüències són males postures, tensions musculars i falta de mobilitat articular, que si es manté amb el pas del temps, comportaran lessions i una progressiva degenaració de les articulacions.
En l'actualitat es recomana controlar el creixement harmònic dels infants per poder modificar vicis posturals abans que es facin automàtics. No obstant, aquelles persones que veuen reduïda la mobilitat encara poden, mitjançant la fisioteràpia, recuperar-ne una part de la que han perdut i donar un equilibri saludable a l'aparell locomotor. A molts els sorprendrà que aconseguida aquella flexibilitat que mai no havien tingut deixi de repetir-se aquella estrebada muscular de sempre, l'esquena ja no fa mal o el mal de cap produït per la tensió en els músculs de la zona cervical no torna a aparèixer, a més de prevenir l'artrosi que han patit sempre les persones grans de la familia i a la qual ja ens crèiem abocats.
Compte amb la musculació. L'equilibri de la postura corporal la mantenen les cadenes musculars que actuen de manera antagònica compensant la força exercida per una amb la relaxació de la contrària. Quan el desenvolupament d'aquestes cadenes es descompensa de manera que la força d'una és desproporcionada amb la de l'altra , o bé, quan un grup muscular es desenvolupa en massa i volum fins a limitar, per falta d'espai, la flexió d'una articulació, l'harmonia que ha de regir l'equilibri saludable de l'aparell locomotor es trenca. Per aquest motiu aquells que triïn el gimnàs com una manera de guanyar volum muscular han de tenir en compte que l'augment de la força o el volum de la musculatura ha de ser dirigida per un professional que pugui analitzar l'equilibri del nostre cos i planificar exercicis i sessions compensatòries.
